Resultats de la cerca

Capella situada actualment dintre de la població Els seus orígens es remunten al segle XIII Fou reedificada després en pur estil gòtic Al llarg dels anys ha sofert algunes reconstruccions i s’hi pot observar una superposició d’estils

Aquest convent, de monges clarisses, s’establí l’any 1260 extramurs de Castelló d’Empúries Com tots els altres convents de la vila, fou derruït pels francesos durant el setge del 1655, i fou traslladat dins la vila

Convent augustinià, també dit de Sant Agustí, el qual, al segle XIII, es trobava extramurs de la vila Destruït al segle XVII, fou construïda la nova casa dins la vila, on hi ha encara l’església, bé que sense culte

Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang

Església de la comanda del Temple establerta l’any 1168 al nord i extramurs de la vila, en el paratge de la Timba o puig de la Cavalleria, nom aquest darrer que deriva d’aquesta casa Els hospitalers hi substituïren els templers, i l’any 1655, com els altres convents, fou destruït no en queden restes

Situada dins l’antic terme de Manresa i de la parròquia de Sant Pere No passà de capella a extramurs de la població L’església apareix esmentada des del 1240, quan comencen a fer-se llegats a Sant Francesc de Santpedor Podria ser que una part de l’actual edifici pertangués al temple del segle XIII, ja amb un cert caràcter gòtic

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults…

Capella situada al carrer de Sant Pau Sembla que les primeres referències són del segle XIII 1235, tot i que tal com és ara es tracta d’un temple d’arcs apuntats, probablement del segle XIV Era situada al barri de Vilanova, extramurs del recinte murallat, en direcció a la riera En l’actualitat es troba en molt males condicions i de fet només es conserva la façana —malmesa i restaurada— i algun arc interior

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi