Resultats de la cerca

Aquest castell fou de primer un domini de la família Cervera Al segle XIII pas sà als Pallars, en feu del rei A l’inici del segle XIV era senyor o castlà del Cogul Bertran de Solanelles, que el 1306 vengué al monestir de Poblet el castell i la vila del Cogul i 360 sous jaquesos de renda, per 16 250 sous jaquesos Malgrat aquesta venda, la jurisdicció superior del Cogul encara restà a mans de la família Pallars, fins que el 1385 el monestir comprà a Jaume Roger de Pallars tota la jurisdicció del Cogul, les Besses i l’Hospital de Riudeset per 16 000 sous jaquesos Al nord-est de la plaça de l’…

Castell termenat situat al comtat d’Urgell, d’una extensió de poc més de 3 km 2 estesos a l’esquerra del Llobregós, entre els termes de Biosca, Talteüll, Palou, Torà i l’Aguda Organitzat al primer quart del segle XI, el domini dels Cervera s’hi afermà en la dotzena centúria, formant un conjunt amb els espais limítrofs per l’est fins el 1233, que Ponç de Cervera cedí tots els drets sobre Solibernat al cenobi de Montserrat

Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues que servia per al culte dels habitants que s’aplegaven als peus del castell de Rupit formant el poble actual Aquesta situació perdurà fins al 1878, quan les funcions parroquials es traslladaren de l’església de Sant Joan a la de Sant Miquel L’església es documenta a partir del final del segle XIII 1286, i era servida per sacerdots beneficiats que arribaren a ser quatre, un d’ells amb el títol de vicari Al final del segle XVII s’inicià la renovació del temple…

El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…

Entre el segles XII i XIII, aquesta petita fortalesa devia passar del domini senyorial dels Pinell al dels Cardona, tot i que no tenim referència directa d’aquest traspàs Sabem, però, que el dia 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà com a dot matrimonial a la seva filla Ermessenda aquest castell, entre altres fortificacions D’altra banda, els Cardona ja mostraven el seu domini damunt aquest castell el segle XIV, el qual castell, cap al final del segle XVI, fou transformat amb funcions de casa senyorial Darrere el castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés,…

L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…

En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà formant…

Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI Confirma també que ja existia en aquest moment el fet que l’any 1076 el vescomte Ramon de Cardona fés donació a Gombau Joan i a altres de la roca anomenada Sancti Laurentii , amb la seva quadra, capellania i ferreria Llorenç acabà formant part de la baronia de Vallbona El bisbe de Vic lliurà a l’arquebisbe Bernat Tort la parròquia de Llorenç entre els anys 1145 i 1154 i des d’aleshores ha pertangut a l’arquebisbat de Tarragona L’església de Llorenç…

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant Jordi, situada al costat del mas del…