Resultats de la cerca

Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al costat del Mercadal Era sufragània de la de Santa Maria Depengué del paborde de Manresa L’església apareix esmentada l’any 1000 com a basílica de Sant Julià, a extramurs de Manresa El motiu de citar Sant Julià és que la referència correspon a un jurament fet sobre el seu altar El 1009 ja apareix esmentat Sant Miquel, i el 1015 té lloc el jurament d’un testament sobre l’altar de Sant Julià, el qual era situat dins la casa de Sant Miquel, al suburbi de Manresa El 1030 apareix esmentat el cementiri, la qual cosa fa…

D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat…

Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…

Església avui desapareguda, de la qual sols resta un petit tros de mur en l’hort contigu a la casa Aimà, al costat del camí dit de Sant Jaume És esmentada per primer cop l’any 1072, quan els testimonis d’un plet celebrat a Cornellà en presència del comte Guillem de Cerdanya prestaren jurament davant l’altar de sant Jaume, l’església del qual era construïda a Cornellà Tingué consideració de capella Apareix el 1113 amb el nom de Sant Jaume de Fontanes i el 1371 consta que a més de l’advocació de sant Jaume tenia la de sant Felip

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…