Resultats de la cerca

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la…

El castell d’Arboló s’alçava al costat de l’actual ermita romànica d’Arboló, a 640 m d’altitud al damunt d’una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’engorjat conegut com a estret d’Arboló, que separa les anomenades riberes de Gerri i de Sort El castell d’Arboló és esmentat en els primers documents relatius als dominis del monestir de Gerri l’any 817 en la venda que Daniel fa a l’abat Espanell d’un camp i una era que tenia al lloc de Buseu, “ situm in territorio Cortetano, tras castro Erbolone, in loco ubi dicitur Boisice ” L’any 920 els habitants de la vila de Baén donaren…

Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda

Aquesta església apareix documentada en el testament d’Arnau Dacó del 1075, en què llega uns alous a Santa Maria de Solanell L’any 1212 es donaren unes possessions a Sant Serni de Tavèrnoles situades a la vall de Castellbò, a la vila de Solanell “ in appendicione Sancte Marie ”

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975…

L’existència de la torre de Santa Maria, situada a l’antic terme de Balaguer, és testimoniada per tres documents extrets de l’arxiu de Gualter El primer d’ells, datat l’any 1090, refereix que el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida feren donació al monestir de Santa Maria de Gualter de dues almúnies, que, segons l’escriptura, eren anomenades “morelles” pels andalusins, mentre que els nous conqueridors els posaren el nom de torres o torre de Santa Maria Eren emplaçades prop de la Ràpita i davant de Balaguer “ almunias II quas sarraceni vocant morellas et nos vocamus turres…

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià

Santa Maria del Prat era el nom primitiu de l’actual església parroquial d’Argelers, situada al centre del poble parrochia Sancte Marie de Prato , 1178, topònim encara utilitzat a la fi de l’antic règim Fou totalment reconstruïda i proveïda d’un imposant campanar al segle XIV De l’església anterior, en resta una bella pica baptismal del segle XIII, la qual és signada pel mestre picapedrer que la feu amb la inscripció següent “MAGISTER GVILLELMVSMARCHI DE VOLONO ME FECIT”, que traduït del llatí vol dir “Em feu el mestre Guillem Marc del Voló”

Santa Maria de Viver és una església fins ara no localitzada i de la qual tenim molt poques notícies Inscrita probablement dins el terme del castell de Viver, al límit meridional del comtat de Berga, fou construïda el segle XII Devia tractar-se d’un edifici molt senzill que molt aviat fou abandonat L’any 1148 en un codicil de testament signat per Bernat de Comarasa s’esmenta la deixa de dos sous per a l’obra de Santa Maria de Viver in sua opera ste Marie de Viver II sous