Resultats de la cerca

Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou…

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira

Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en…

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…

L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074 L’any 1050 hi ha documentada la…

El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermella vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “ in locum que vocant Turres ”, pel preu d’una “vellada” òptima A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de…

El castell de Serret és associat als veïns de Colomers i de Romadriu, donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit, Arnau Dacó Aquest, l’any 1060, féu hereus del seu patrimoni els seus fills Ramon, Tedball i Guillem Guillem Arnau, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, en féu donació els anys 1087 i 1093 a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica Els successors de la família esdevingueren feudataris del capítol d’Urgell pels esmentats castells, en els quals detingueren l’exercici…

Aquesta església és documentada l’any 1093, en què rebé un legat d’un modi per a la illuminació del seu altar, encara que el lloc, i més concretament el seu castell, és documentat uns anys abans, el 1091 En el testament de Ferrera de Montferrer, del 1125, que deixà el castell de Montferrer al seu marit i, després d’ell, al seu fill, s’esmenten els clergues de Sant Vicenç El lloc i el castell de Montferrer passaren a l’església d’Urgell al principi del segle XIII, amb les deixes d’Arnau de Castellbò a favor de la Mitra, possessió que mantingué fins al segle XIX L’església…

Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic confirmà a…