El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI; concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermel·la vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “in locum que vocant Turres”, pel preu d’una “vellada” òptima. A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de terra “super Sancti Petrí”.
L’indret de Torres, segons el fogatjament efectuat el 1353, pertanyia al bisbe d’Urgell i al capítol de la Seu, i en aquesta data tenia tres focs.