Resultats de la cerca

Aquesta antiga església parroquial del poble de Rocafort formà part del bisbat d’Urgell fins el 1956, en què passà a Lleida S’esmenta per primera vegada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Hi apareix el capellà de Rochafort , que pagà 14 sous

L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a la part baixa de la vila, en un indret preeminent En el seu estat actual és un edifici gòtic de gran interès, d’una nau, absis poligonal, contraforts i voltes de creueria L’esment més reculat de la parròquia d’Horta és de l’any 1185, en què s’arribà a un acord entre el bisbe de Tortosa i els templers sobre el repartiment dels delmes del terme Segons aquest acord, el bisbe Ponç de Monells cedia a l’orde del Temple la tercera part del delme recollit al terme del castell d’Horta i en retenia les primícies així com la propietat de les esglésies i…

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell

Es troba al cim de la serra del mateix nom, a 632 m d’altitud, dintre la parròquia del Far És un lloc de molta atracció popular La llegenda i una certa tradició erudita, a partir d’una gran columna de pedra, aïllada, situada enfront del santuari, hi ha volgut veure un temple pagà i una residència de templers No se’n coneix cap notícia històrica anterior al 1544, i per tant no té cap possibilitat d’existència en època romànica

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861

L’església parroquial de Vilalba és esmentada per primera vegada en la carta de població de l’indret de l’any 1224 En aquest document el comanador templer de Miravet i Ribera es reservà l’església, el cementiri i una cafissada de terra per al servei del capellà El 1280 el capellà de Vilalba pagà 62 sous en concepte de dècima papal El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia el 1314 en aquell moment n’era rector Pere Pegueroles Actualment al poble de Vilalba hi ha dues esglésies, la parròquia actual, un edifici dels segles XVI-XVIII i l’antiga església parroquial que la va precedir, d’…

L’antic terme de Lluçà és situat al sud del poble de la Figuerosa, prop del barranc del mateix nom En aquest indret hi hagué durant l’edat mitjana un castell i una església, segurament amb rang parroquial, de la qual avui dia no resten vestigis Tanmateix, la documentació demostra l’existència d’aquest temple des del segle XI així, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, Lluçà consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1391, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal del bisbat d’Urgell, consta que…

L’actual església parroquial de Santa Eulàlia de Banyeres és un edifici que es bastí al segle XVI damunt el primitiu temple romànic Després s’engrandí de manera considerable el 1780 De l’església de Banyeres, en dóna notícia un document del 981, que correspon a la venda d’unes terres i una vinya situades al terme d’Olèrdola, a Moja i a Santa Eulàlia, possiblement fent referència al lloc de Banyeres La primera menció segura d’aquesta església es troba en el testament sacramental de Mir Llop Sanç, senyor del lloc per a la seu de Barcelona, jurat el 1054 a l’altar de Santa Eulàlia, prop del…

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel Arcàngel de la…