Resultats de la cerca

Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de…

Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó L’any 1411,…

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà…

Una de les primeres referències del castell de Suert data de l’any 956, quan Quint, en professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Lavaix, li féu diverses donacions, entre les quals hi havia un conjunt de terres i vinyes situades al castro , al lloc dit Just, i diversos camps a Fabregada, a Espoliar i a la villa de Sueix Poc temps després, essent ja abat, Quint cedí al cenobi de Lavaix uns molins amb llurs aqüeductes i el molinar que es trobava subtus castello Alguns autors han volgut veure en aquestes notícies una referència al castell de Lavaix i no al de Suert L’any 958 l’abat…

Situació El castell era situat al cim del turó on es construí el veïnat més septentrional del poble de Tavascan, a la riba dreta de la Noguera i al nord del riu de Tavascan Mapa 34-9 182 Situació 31TCH573234 Tavascan és el poble més septentrional de la vall de Cardós Per a anar al castell, cal seguir uns centenars de metres la carretera que va cap a Graus i Quanca, que passa pel costat JBM-JJBR Història Les notícies sobre el castell de Tavascan són força tardanes, tot i que el lloc de Tavascan és esmentat des dels anys 1120-22 Així mateix, Tavascan també apareix en l’acta de consagració de la…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers el Pont de Suert MLIR Història La…