Situació
El castell era situat al cim del turó on es construí el veïnat més septentrional del poble de Tavascan, a la riba dreta de la Noguera i al nord del riu de Tavascan.
Mapa: 34-9 (182). Situació: 31TCH573234.
Tavascan és el poble més septentrional de la vall de Cardós. Per a anar al castell, cal seguir uns centenars de metres la carretera que va cap a Graus i Quanca, que passa pel costat. (JBM-JJBR)
Història
Les notícies sobre el castell de Tavascan són força tardanes, tot i que el lloc de Tavascan és esmentat des dels anys 1120-22. Així mateix, Tavascan també apareix en l’acta de consagració de la Seu. El castell de Tavascan romangué sota el domini directe dels comtes de Pallars Sobirà fins a la conquesta del comtat l’any 1491. L’any 1410 el procurador del comte Roger Bernat, fill seu i senyor de la Vall de Cardós, reclamà la potestat dels castells de Queralt i Tavascan a Dalmau Gaurera, el qual declarà no ser-ne feudatari ell, sinó la seva muller Margarida.
Castell
En un projecte de recerca sobre el poblament medieval al Pallars, iniciat l’any 1994, els que signen aquestes ratlles feren un estudi sobre el castell de Tavascan i l’organització del poble. Encara ara es poden veure les restes del castell a la part més septentrional de la població. El castell tenia una planta bàsicament trapezoidal. La seva longitud, d’est a oest, era d’uns 23 m i la seva amplada variava entre els 6 i els 13 m. La major part dels murs conservats, d’uns 5 m d’alçada, són situats a l’extrem meridional, sobre la població, i a la banda nord-est. El costat sud és defensat per un espadat, mentre que la banda nord del petit tossal restava protegida per un vall que feia uns 30 m de llarg i tenia una amplada d’almenys 2,5 m; la seva profunditat actual és d’uns 4 m. Aquesta fortificació, feta amb carreus de llicorella col·locats en filades, ha de correspondre al castell documentat al segle XII.
Pel que fa a aquest castell, cal dir també que el poble de Tavascan és un dels exemples més bons de pobles plurifocals pallaresos. A l’edat mitjana, hi devia haver el poble original, situat més cap al sud i que podem considerar un poble pirinenc característic. L’església fou bastida una mica més al nord d’aquest nucli primerenc, a l’altra banda del riu de Tavascan. A més, es construí un segon nucli, arran de la feudalització, que s’arredossà al peu del castell edificat segurament després de l’any 1000. Així doncs, aquest poble de Tavascan és un exemple de poble amb dos nuclis, organitzat d’una manera molt semblant a molts altres pobles dobles de la comarca, com Àreu, Araós o Olp. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Bolòs, e.p.a; e.p.b.