Resultats de la cerca

Hom té notícia que Gallart des Vinyol era senyor d’aquest castell, l’any 1231 Fou succeït pels senyors del castell d’Hortal Segons Gregori Pallisser, el castell des Vinyol era situat a ponent del mas Rotllons i a migjorn del mas Mir Al segle XVIII ja no en restava cap vestigi

El castell de Pujades tenia una capella dedicada a santa Eulàlia i dos altars Al voltant del 1300 estava en estat ruïnós aleshores el bisbe de Barcelona concedí llicència a Guillem de Pujades, canonge de Barcelona, per traslladar els objectes de culte de la dita capella a una de nova construïda a Pujades el 1338 sota l’advocació de santa Cecília El 1776 encara restava en bon estat Avui, però, ha desaparegut del tot

La primera i única notícia coneguda d’aquesta capella, avui desapareguda, és de l’any 1294, moment en què el rei Jaume II va donar dotze sous anuals dels seus rèdits del forn de Siurana per al manteniment d’una llàntia a la capella de Sant Joan del castell de Siurana, a la vegada que el batlle general de les Muntanyes de Prades restava obligat a fer una aportació igual Avui no en resta cap senyal identificable

En diversos preceptes carolingis concedits a la seu de Girona s’esmenta un “Castellum Fractum” De fet, en el diploma de l’any 834, s’esmenten les villes dites “Castellum Fractum et Parietes Ruffini” El 844, un altre diploma diu “Castellum Fractum cum villa que appellatur Parietes Ruffini” Aquest castell segurament era una construcció més antiga, de la qual potser només restava ja un record Les Parietes Ruffini eren a prop de Domenys Sancti Felicis de Pariete Rufino, locus sive vicinatus de Domenys

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament,…

El lloc i l’església de Vinyafrescal és documenten entre el 1099 i el 1108, en què és data la donació que Ledgarda vídua de Miró Guerreta, féu a favor del monestir de Sant Genís de Bellera d’un alou a Salàs, que afrontava amb Sant Joan de Vineafiscale El lloc sembla que fou del monestir de Sant Pere de les Maleses, car l’any 1248 el prior d’aquest monestir, Bernat Ramon, establí una concòrdia amb Francesc Alamany sobre el lloc de Sant Joan de Vinyafrescal, de manera que aquest restava sota el domini directe del prior En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, dins del deganat de…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…

La primera notícia del castell d Escàs és el jurament de fidelitat que prestà l’any 1069 el castlà Pere Roger al comte Artau I de Pallars Sobirà L’any 1094 consta entre els diversos castells que el comte Ramon V de Pallars Jussà definí al seu cosí Artau II de Pallars Sobirà El domini eminent d’Escàs conegué els canvis de titularitat del conjunt de la Vall d’Àssua traspàs als Bellera l’any 1252 i als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò l’any 1435, i reintegrat a la corona l’any 1548 Però els vescomtes de Castellbò només hi exerciren la jurisdicció criminal la resta de la senyoria…