Resultats de la cerca

Els vestigis d’aquesta fortificació medieval es troben al monticle anomenat la Concepció, posició estratègica que domina la vila de Fraga per la banda del Cegonyer En aquest in illo podio quod vocitant Almenarella hi havia installat el campament del rei Alfons el Bataller a I final del mes de febrer del 1134, quan, fracassat el primer setge de la ciutat de l’any anterior, arran de les inclemències pròpies de l’hivern, es reprengué el setge que hauria d’acabar amb la derrota de les tropes aragoneses

Aquest convent, de monges clarisses, s’establí l’any 1260 extramurs de Castelló d’Empúries Com tots els altres convents de la vila, fou derruït pels francesos durant el setge del 1655, i fou traslladat dins la vila

Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs

Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de la porta “…

Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat La vall de Cans Canis vallis és documentada a la fi del segle X Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272 El 1303 hi havia donades El 1319 el bisbe Ponç de Gualba, atès que la parròquia de Sant Climent els quedava molt lluny, autoritzà els veïns de Viladecans a oir missa i rebre els sagraments a la capella de Sant Joan de Viladecans El…

Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…

Segons una antiga llegenda, l’església de Sant Sadurní de Tolosa havia estat erigida pels francs durant el setge de la ciutat de Barcelona, i poc després el rei Lluís el Piadós, en entrar a la ciutat, hauria fundat, junt amb l’esmentada capella, el monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles Tot i que això són llegendes, sembla segura l’existència d’una petita església dedicada a sant Sadurní que ha deixat poc rastre en la documentació medieval Al costat d’aquesta capella es devia erigir a mitjan segle X el monestir de Sant Pere de les Puelles Se’n fa ressò una escriptura de l…

Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona…

Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria…

En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…