Resultats de la cerca

Santuari marià de la parròquia de Sant Martí de Vilaverd situat en un petit turó al nord-oest del poble L’actual edifici ha estat datat al segle XV, bé que té moltes refaccions modernes És el successor d’una capella anterior, d’època romànica, de la qual es tenen referències des del 1214

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

La primera referència d’aquesta església és de mitjan segle XIII, en què el bisbe d’Elna Bernat de Berga, en el seu testament del 18 de juny de 1259, llegà al seu successor el dret d’alberga que el comte d’Empúries havia posseït en aquesta església i que havia adquirit d’ell, al mateix temps que el lloc de Bages L’actual mas de Vallòria no en presenta avui cap vestigi visible

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

L’actual església parroquial del poble de Benissanet, dedicada a sant Joan Baptista, fou edificada després del 1939 al mateix lloc que ocupava un temple anterior del segle XVIII Aquest, alhora, era el successor d’una església anterior El lloc de Benissanet és documentat per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple La parròquia de Benissanet podria tenir els seus precedents en una mesquita lliurada pels sarraïns després de la conquesta i que és consignada en una concòrdia entre el bisbe de Tortosa i el mestre del Temple datada entre els…

Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques…

Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…

Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments…

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha vestigis del…

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que li restituí quatre anys més tard Els…