Resultats de la cerca

Tot i que el lloc de Boaçà villa Buacano i la seva església de Sant Martí siguin esmentats des del 876, el castell no apareix en els documents existents abans del 1322 Fins recentment es conservava del castell primitiu —probablement del segle XIII— una torre quadrada i un recinte, molt modificat posteriorment Avui tot ha desaparegut, enderrocat el 1974 per iniciativa de La Mutuelle des Préfectures

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…

Situació Vista general d’aquesta capella que depèn de la parròquia de Tellet ECSA - A Roura Aquesta capella és situada 5 km al sud-est del poble de Tellet, a la vora de la D-63, al costat de llevant Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30’ 51” N - Long 2° 41’ 43,2” E Venint de Tellet per la carretera D-63 cal agafar un trencall a mà esquerra que mena directament al santuari PP Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1229, en què Guillema d’Oms llegà deu sous a Santa Maria del Roure Més tard apareix com a dependència de la parròquia de Tellet “ ecclesia S Mane de la Ruyra,…

Situació Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes ECSA - A Roig Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG269829 Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran Des d’aquí el camí ja es converteix en…

El petit nucli d’Abella és situat al sud-oest de les Paüls, just sota el tossal d’Abella El topònim d’aquest indret prové del nom de persona romà Abellasia Un Galí d’Abella documenta la seva existència vers el 1020 El nucli formà sempre part de la baronia d’Espés No es disposa de cap referència documental de la seva església, tot i que la santa titular n’indica una notable antiguitat L’església ha estat molt modificada, però tot i així alguns trams del mur de migjorn recorden el seu origen romànic

Malauradament poques són les notícies que es coneixen sobre aquesta capella Tot i que no és documentada fins a èpoques tardanes, és del tot probable que fos bastida abans del 1300 El terme de la Fortesa, amb la seva fortalesa, sembla que pot identificar-se amb la torre de Luposa , cedida a la canònica de Cardona el 1040 No obstant això, les primeres referències segures de la cita de Fortesa són del 1282 El primitiu edifici fou refet al segle XVII, moment en què en tenia cura la família del mas Ribalta

Situació Al Passiró, sobre el coll del Barrer, l’empedrat, més o menys refet, s’ha conservat bé fins a l’actualitat J Nuet Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, el coll de Barrer i l’església de Sant Just i Sant Pastor de Valldan Si som a Oliana, podem anar fins a Sant Just i Sant Pastor de Valldan Des d’aquesta església surt, en direcció nord-est, un corriol que s’enfila fins a enllaçar, al coll del Barrer, amb el camí que prové del poble de la Valldan i que, havent superat el Passiró, segueix el vessant meridional de la vall del torrent de Reixà, arriba a la…

Aquest castell és una incògnita, ja que no sabem res del seu senyoriu Segurament que la venda que el 943 feu un tal Ansulf i la seva mare Druda a Cesari, el futur abat de Santa Cecília, de béns en el castell de Marró, a més de la casa de Santa Cecília, deuria comprendre el castell, on sempre se situa el monestir de Santa Cecília, fins i tot actualment hi ha problemes per ubicar-lo en un indret concret Amb tot, sabem que el 1364 els homes de Sant Esteve de Marganell es refugiaven al castell de Marró

Foli 11 del ms 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au ECSA - J Colomé Manuscrit realitzat en pergamí * Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam collocat verticalment a la part interior del darrer foli al vers Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una…