Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica. La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario; durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela. L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys del segle XI; el 1010 Sant Miquel és un dels límits, juntament amb el camí públic i la font de la villa Francisca, d’un alou cedit a Santa Maria de Serrateix per un matrimoni del lloc. L’any 1015 un alou era cedit a la comunitat de Serrateix, alou situat al terme del castell de Viver, que tenia com a límits l’església de Sant Miquel (ipsa baselica Sti. Michaelis). L’església romànica devia quedar massa petita, atesa la importància del lloc i la riquesa espiritual de l’actual terme municipal de Viver i Serrateix; així, el segle XII, començà a construir-se una nova església que fou consagrada l’any 1187 pel bisbe Arnau de Preixens i la Seu d’Urgell. L’església és la del castro quod vocatur Viver i el bisbe la consagrà a precs del cavaller Ramon i de la seva mare, barons del castell de Viver, i també per sol·licitud del capellà Bernat i dels habitants del lloc. Convenientment dotada amb els delmes del mas Mascaró, Coromines, Berenguer, Bach, Albesa i molts altres així com amb l’església veïna de Sant Miquel de Trulls, a la qual serví en caràcter de sufragània. Els límits parroquials referenciats en l’acta són: Fonollet, Sant Joan de Montdarn, Merola, Sant Genís de Masadella i Castelladral. Signen l’acta els barons de Viver i els homes del lloc. L’any 1196 Bernat de Viver feia testament i després de lliurar-se a l’orde militar del Temple juntament amb les seves armes feia llegats piadosos a l’església de Sti: Michaelis ipso sagrario que est super ista eclesia. El caràcter parroquial de l’església de Viver quedà confirmat l’any 1312, en el curs de la visita al deganat de Berga. L’any 1371 el capellà de Sant Miquel pagava la quantitat de vint-i-cinc sous en concepte de delme a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell. L’obra romànica fou totalment substituïda per un seguit d’obres que s’iniciaren el segle XV; les naus laterals es construïren en voltes ogivals del gòtic tardà i la nau central és ja totalment renaixentista. L’any 1798 fou construït l’actual campanar.
Acta de consagració de l’església de Sant Miquel de Viver (4 d’octubre de 1187)
Consagració de l’església de Sant Miquel de Viver pel bisbe Arnau de la Seu d’Urgell, a petició del cavaller Ramon, de la seva mare Ramona, del capellà Bernat i dels altres habitants del lloc. S’enumeren els béns ja posseïts fins aleshores per l’església i les donacions que li fan en aquella ocasió el susdit cavaller i la seva mare, així com els límits de la parròquia. El capellà Bernat promet fidelitat al bisbe i observar totes les obligacions inherents al seu càrrec.
"Anno MCLXXXVII, IV nonas octobris, venit venerabilis domnus A[rnaldus] Urgellensis episcopus in comitatu Bergetanensi in castro quod vocatur Viver, rogatus a domino Raymundo milite et etiam a matre sua Raymunda et Bernardus capellanus et ab aliis parrochianis eiusdem ecclesie, ad consecrandam ecclesiam beati Michaelis que ibi fundata est. Predicta vero ecclesia tenet et possidet in pace, scilicet totam decimam de manso de Mascaro et medietatem decime de manso de Conomines et quintam partem vinee et totam decimam et totam primitiam [...] vocatam Berenguera, et tascam de blat et totam decimam de pane et vino scilicet Aramantera et de Boschet. Et in manso de Codina accepit predicta ecclesia in alaudiis et in vineis beate Marie de Serratex, totam decimam, et in manso de Bach de duabus peciis alaudii et vinea totam decimam et tascam, et in manso de Albesa unius pecie alaudii totam decimam, et de manso de Modaselola totam decimam, et primitiam et omni re et cetera omnia que ad ecclesia spectare videntur. Huc prefata ecclesia tenet et possidet ecclesia de Trulls, cum omni meditate totius decime de dominico Berengarii de Soler de pane et de vino, et de domo Petri de Trulls medietatem de carnis et cascenio et ovium et lane, et de predicto manso de Conemines totam decimam carnis, casenio et ovium et lane, et de manso de Caneles totam decimam de pane et vino de ipsis coneminis, et de Cespuniola et de manso de Almiral totam tascam de pane et vino de una comba, que est ab orient iuxta domum que dicitur Chelrosa, et unam libram de cera et totam decimam de pane et de vino et de illa tanenca, et in alaude que dicitur Golarda, que tenetur manso de E[r]ra, totam decimam et tascam, et de alaudii que vocatur Comtresa totam decimam, et de alaudis que tenet Petri Todo et Bernat de Rovira et de Siula, que sunt infra Gorg Morer, ut in aliis locis totam decimam et tascam. Adiugunt etiam huic donationi, scilicet Raymundus et coniux eius Guillelma et filius eorum Berengarius et domna Raymunda mater Raymundi, unam candelam de hoc totum quod nos habemus in cimiterio beati Michaelis et medietatem decimi omnium olivarum que sunt in hor[to] ante ianuam ecclesie et quantum castrum de Viver tenet et habet pro laboratione, de via publica que pergit de Vilaferran usque ad sanctum Felicem in anter ultra orientem[...] totius decimi. Insuper ego Raymunda iam dicta et Reymundus filius mater et uxor eius Guilelma damus et addimus ecclesie sancti Michaelis et clerici eiusdem ecclesie servientibus mansum integrum cum omnibus suis pertinentibus et terra donibus de Belloc per allodium francum, et hoc donum quod nos modo facimus ecclesie ex mera nostra liberalitate nos neque nostri non iusimus unquam revocare. Illud autem quod iam ecclesia habebat et possidebat firmamus, salvo iure nostro successorumque nostrorum, et tenet ab ista supradicta ecclesia triginta passus de cimiterium cum oblationibus et defunctionibus et etiam cum decimis et primitiis. Parrochia autem afrontationes a parte orientis in Fonollet, de parte vero circi ad sanctum Ioannem de Mondarrii, a meridie usque ad terminum de Merola vel in sancti Genesii, ab occiduo usque ad terminum de Castelladral. Et ego Bernardus capellanus eiusdem ecclesie promito vobis A[rnaldo] urgellensi episcopo et successoribus vestris, ut observem vestras justicias et vado as synodum urgellensi ecclesie et faciam libram una de cera vobis et successoribus vestris annuatim et sim vobis fidelis in omnibus pro posse meo, et ego et successores nostri serviamus ecclesiam sancti Michaeli de Trulls unum diem in hebdomada annuatim.
Sig + num domne Raymunde de Viver. Sig + num [...]Raymundi de Viver. Sig + num Guilelma uxoris eius. Sig + num Berengarii filii eorum, nos qui hoc laudamus et firmamus et testibusque firmare rogamus. Sig + num Bernardi de Albesa. Sig + num Petri de Cavila. Sig + num Berengarii de Torrentpregon. Sig + num Bernardi de Carrovira. Sig + num Petri Almiral. Sig + num Raymundi de Corremines. Sig + num Guillelmi de Torrents. Sig + num Petri de Trulls. Sig + num Bernardi de Rovira de Siula. Sig + num Petri Todo. Sig + num Raymundus de Cacudina. Sig + num Petri de Cacudina. Sig + num Petri de Puigtorrit. Sig + num Francisce Garde de la Portella. Sig + num Guilherme de Canelles. Sig + num Petri de Mala Rebola. Sig + num Bernardi de sancti Genesii. Sig + num Berengarii Rabull notarii sumus testes huius rei. Sig + num Arnaldi urgellensis episcopus qui hoc laudo et firmo. Sig + num Berengarii de sancta Fide archidiaconus. Sig + num Guillelmi de Torre decano.
Bernardus scriba, ut subdictus vocitatus de Torraella, qui hoc scripsi die et anno quo (s. man) supra cum litteris suprapositis vigessima linea."
Original perdut.
Còpia del segle XVIII: Pasqual: Monumento, vol. III, pàgs. 355-356, d’un trasllat fet pel notari barceloní Francesc Mulnell.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, La Seu d’Urgell 1978, pàg. 179.
Traducció
"L’any 1187, el quatre de les nones d’octubre, va venir el venerable senyor A(rnau), bisbe d’Urgell, al comtat del Berguedà, al castell que se’n diu Viver, pregat pel senyor Ramon, cavaller, i també per la seva mare, Ramona, i per Bernat, sacerdot, i per altres parroquians d’aquesta església, per a consagrar l’església de Sant Miquel que allí s’hi havia fundat. Aquesta església té i posseeix en pau tot el delme del mas de Mascaró i la meitat del delme del mas de Coromines i la quinta part de la vinya i tot el delme i la primícia (...) anomenada Berenguera, i una tasca de blat i tot el delme de pa i vi de l’Armentera i del Bosquet. I en el mas Codina va rebre l’esmentada església en alous i en vinyes per a Santa Maria de Serrateix tot el delme, i en el mas de Bach, de dues peces d’alou i d’una vinya, tot el delme i la tasca, i en el mas d’Albesa d’una peça d’alou tot el delme i del mas de Modasesola tot el delme i primícia i tot allò que semblés que convenia a l’església. Aquesta església té i posseeix l’església de Trulls, amb la meitat de tot el delme, del senyor Berenguer de Soler, de pa i de vi, i de la casa de Pere de Trulls la meitat de la carn, del formatge, dels ous i de la llana, i de l’esmentat mas de Coromines, tot el delme de la carn, formatge, ous i llana, i del mas de Canaletes tot el delme de pa i de vi dels condominis, i de l’Espunyola i del mas d’Almirall tota la tasca de pa i de vi d’una coma, que és a sol ixent al costat de la casa que se’n diu Quelrosa, i una lliura de cera i tot el delme de pa i de vi, i a l’alou que en diuen Golarda, que és del mas d’E(r) ra, tot el delme i la tasca, i de l’alou que se’n diu Comtresa, tot el delme, i dels alous que té Pere Todo i Bernat de Rovira i de Siula, que són sota el Gorg Morer, com en els altres llocs, tot el delme i la tasca. Afegeixen a aquesta donació, això és, Ramon i la seva esposa, Guilleuma, i llur fill, Berenguer, i la senyora Ramona, mare de Ramon, una candela de tot el que tenim en el cementiri de Sant Miquel i la meitat del delme de totes les oliveres que hi ha a l’hort davant la porta de l’església i tot el que té el castell de Viver i ho té per a treballar-ho, des del camí públic que va cap a Vilaferran fins a Sant Feliu i més enllà del sol ixent (...) tot el delme. També jo, la ja esmentada Ramona i el seu fill Ramon, amb la seva mare i la seva esposa, Guilleuma, donem i afegim a l’església de Sant Miquel i als clergues que la serveixin, un mas tot sencer, amb totes les seves pertinences i la terra amb les cases de Belloc per alou franc, i aquesta donació que nosaltres fem a l’església amb la nostra pura generositat, manem que ni nosaltres ni els nostres puguin mai revocar-la. Tot el que l’església ja tenia i posseïa, ho firmem, salvat el nostre dret i el dels nostres successors, i té també trenta passos de cementiri amb les ofrenes i defuncions i també amb els delmes i primícies. La parròquia limita per la part de sol ixent, amb Fonollet; per la part de cerç, amb Sant Joan de Mondara; a migdia, fins al terme de Merola i Sant Genis; a ponent, amb el terme de Castelladral. I jo, Bernat, capellà d’aquesta església, us prometo a vos, A(rnau), bisbe d’Urgell, i als vostres successors que observaré les vostres justícies i aniré al sínode de l’església d’Urgell, i donaré una lliura de cera per a vós i per als vostres successors cada any, i us seré fidel en tot per voluntat meva. i tant jo, com els meus successors servirem l’església de Sant Miquel de Trulls un dia a la setmana, cada any.
Signatura de la senyora Ramona de Viver. Signatura (...) de Ramon de Viver. Signatura de Guilleuma, la seva esposa. Signatura de Berenguer, llur fill, nosaltres que tot ho aprovem i ho firmem i demanem els testimonis que ho firmin. Signatura de Bernat d’Albesa. Signatura de Pere de Cavila. Signatura de Berenguer de Torrent pregon. Signatura de Bernat de Sa Rovira. Signatura de Pere Almirall. Signatura de Ramon de Coromines. Signatura de Guillem de Torrents. Signatura de Pere de Trulls. Signatura de Bernat de Rovira de Siula. Signatura de Pere Todo. Signatura de Ramon de Sa Codina. Signatura de Pere de Sa Codina. Signatura de Pere de Puigtorrat. Signatura de Francesc Guàrdia de la Portella. Signatura de Guillem de Canyelles. Signatura de Pera de Mala Rebolla. Signatura de Bernat de Sant Genis. Signatura de Berenguer Rabull, notaris, que som testimonis d’aquest afer. Signatura d’Arnau, bisbe d’Urgell, que ho aprovo i ho firmo. Signatura de Berenguer de Santa Fe, ardiaca. Signatura de Guillem de Torre, degà.
Bernat, escrivà, que sóc anomenat de Torrella, i ho he escrit el dia i l’any esmentats més amunt, amb unes lletres sobreposades en la línia vintena."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)