Resultats de la cerca

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual…

L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara…

L’actual església parroquial de Taús, dedicada a sant Julià, sembla una obra moderna concretament, sobre el portal d’accés consta la data del 1769 Un altre portal del mateix edifici, situat a la banda SW, en canvi, sembla tenir un origen més antic De fet, la vila i l’església de Sant Julià, juntament amb la de Sant Martí, són documentades l’any 1094, data en què Ramon Guillem de Taús deixà a Sant Julià un llegat d’una unça En les notícies posteriors de l’església de Taús, dels anys 1279-80, 1288, 1312-14 i 1391, o bé no s’esmenta l’advocació de l’església o hi apareix Sant Martí…

Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una venda del 1081, lel…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de forma…

Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns…

Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard,…

Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en dues…