Resultats de la cerca

Capella situada al costat d’un mas, als peus del castell ara només en queden les ruïnes Pel seu titular sembla una capella antiga, potser d’època romànica, bé que no se’n coneixen notícies anteriors al segle XVI Diu la tradició que aquesta casa s’unia al castell per un pas subterrani

El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra” llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa PP…

Església actualment desapareguda que apareix esmentada l’any 1098, en què els esposos Ramon Arnau i Siscarda i altres donaren, a Santa Maria de Tremp, l’església de Sant Martí, situada al terme del puig d’Hortoneda, amb la condició que els canonges en tinguessin cura i proporcionessin un prevere als habitants del lloc Cal suposar que aquesta església és trobava en el lloc conegut com a Roc de Sant Martí, situat prop de l’antic camí que unia Hortoneda i Pessonada, salvant els cingles de Pessonada, i que a la part baixa tenia l’església de Santa Maria de la Plana

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem…

Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada…

Situació Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà ECSA - J Bolòs Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols Mapa 34-13329 Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall…

Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era…

La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…

Situació Escasses filades de murs que permeten endevinar que l’església original era formada per una nau i un absis ECSA - AM Vilarrúbias Sant Miquel de Cabrera és situada prop del camí de bast que descendeix de Rúbies a la Font de les Bagasses És a dues terceres parts de camí baixant, i emboscada entre feixes abandonades, a mà dreta del camí No es troba fàcilment AMV-JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG258556 Història No es disposa, fins a l’actualitat, de notícies històriques d’època medieval sobre aquesta capella una única referència documental de la seva existència data de mitjan segle XVII i…