Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren…
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim…
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub digestiu és…
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
tardígrads
Helmintologia
Grup de metazous tripoblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…