Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
balneari de la Salut
Balneari
Antic balneari del municipi d’Ontinyent (Vall d’Albaida), a ponent de la ciutat; hom hi acudia per al tractament de la diabetis.
El 1951 fou transformat en collegi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
balneari de Bellús
Balneari
Balneari del terme municipal de Bellús (Vall d’Albaida), a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surten a 39°C.
Fou construït a la fi del s XVIII pel marquès de Bèlgida, i fou modernitzat posteriorment La tradició balneària, però, és molt anterior dins el terme hi ha les restes de l' aqüeducte de Bellús , gòtic, obra del s XV
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
els Graus de Canavelles
Balneari
Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, del municipi de Canavelles (Conflent), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels Banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus , que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada