Resultats de la cerca

Adoptat pel rei Teutrant, aquest el casà amb la seva filla Argiope i el declarà hereu Atacada Mísia pels grecs, Tèlef fou ferit per Aquilles, i en saber que només es podia guarir mitjançant la llança que el ferí, pactà amb Aquilles de conduir la flota grega fins a Troia sense intervenir en la lluita

S'uní amb Zeus, que havia adoptat la forma d’un cigne, i concebé un ou del qual nasqueren Pòllux i Helena la mateixa nit, s’uní també amb el seu marit humà Tíndar, i concebé Càstor i Clitemnestra La seva llegenda ha inspirat notables obres artístiques Leda i el cigne, de Leonardo da Vinci, al Musée du Louvre

Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la cérvola de Cerinea, els ocells…

Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…