Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops d’altres…
Frigg
Mitologia
Divinitat escandinava de l’amor.
Esposa d’Odín, simbolitza la mare de família i la terra conreada
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels déus
Valhalla
Mitologia
En la mitologia escandinava, mansió d’Odin (o Wnotan), on s’apleguen els herois caiguts en combat.
L' Edda la descriu com una casa d’or, guarnida d’espases i trofeus, amb cinc-centes quaranta portes, amples per a poder-hi passar vuit-cents guerrers plegats a l’interior hi ha els trons dels dotze asos Cada nit els herois hi beuen l’aiguamel, servida per les valquíries
Brunilde
Mitologia
En la mitologia germànica, valquíria condemnada per Odín (Wòdan) a dormir sobre una muntanya, voltada de foc, fins que fos alliberada per un heroi sense por.
La llegenda feu sorgir aviat, amb diverses variants, el personatge de Sigfrid, l’heroi alliberador, i tots dos, Sigfrid i Brunilde, entraren a formar part de l’epopeia dels Nibelungs
Bor
Mitologia
Fill del gegant Buri i espòs de la geganta Bestla, de la qual tingué tres fills, Odín, Vili, i Ve, els tres déus escandinaus més antics.