Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
les Hespèrides
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
Āditya
Mitologia
Divinitat celestial vèdica.
Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc
Selene
Mitologia
Personificació de la Lluna.
Fou més venerada en la cultura minoica que no a l’època clàssica grega Era representada com una jove de gran bellesa que recorre el cel damunt un carro d’argent tirat per dos cavalls o cérvols, o bous Cèlebre pels seus amors, de Zeus tingué una filla, Pandia, i a Arcàdia fou el seu amant el déu Pan El més corrent és de representar-la com a amant del bell pastor Endimió, del qual tingué cinquanta filles
Anat
Mitologia
Deessa síria.
Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana
Èdip
Mitologia
Heroi grec, fill de Lai i Jocasta, reis de Tebes.
A la Ilíada XXIII i sobretot a l' Odissea XI hi ha el nucli del mite i la tragèdia d’Èdip L’oracle d’Apollo profetitzà a Lai que un fill l’assassinaria i es casaria amb Jocasta Lai abandonà el nadó, Èdip, amb els turmells lligats, d’on li vingué el nom d' Oidípous ‘peus inflats’ Recollit per uns pastors, fou afillat per Pòlib, rei de Corint Al cap d’uns quants anys, Èdip consultà l’oracle d’Apollo, que li predigué el parricidi i l’incest No tornà més a Corint i fugí a Tebes Pel camí topà Lai i la seva comitiva una discussió amb el cotxer provocà una disputa, i Èdip matà els viatgers A Tebes,…
Plèiades
Mitologia
Les set filles d’Atles i de Plèione engendrades a l’Arcàdia: Maia, Electra, Taígete, Astèrope, Alciona, Celeno i Mèrope.
Segons una de les versions del mite, trobant-se a Beòcia amb la seva mare, conegueren el caçador Orió Aquest s’enamorà de totes i les seguí per un espai de cinc anys, fins que es transformaren en colomes, primerament, i més tard en estrelles, juntament amb el caçador i el seu gos
les Gràcies
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Tetis
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència