Resultats de la cerca

Atena se'n venjà convertint-la en aranya Ovidi tractà el mite a les Metamorfosis

Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…

A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC

Engendrat, segons l’oracle de Delfos, per a venjar els seus germans, morts per Atreu atrida , donà mort a aquest i després al seu fill Agamèmnon Regnà a Micenes, fins que fou mort per Orestes

Creient, erròniament, que el seu fill havia estat vençut en una expedició contra el Minotaure, es tirà a la mar que, des d’aleshores, porta el seu nom

A la Ilíada XXIII i sobretot a l' Odissea XI hi ha el nucli del mite i la tragèdia d’Èdip L’oracle d’Apollo profetitzà a Lai que un fill l’assassinaria i es casaria amb Jocasta Lai abandonà el nadó, Èdip, amb els turmells lligats, d’on li vingué el nom d' Oidípous ‘peus inflats’ Recollit per uns pastors, fou afillat per Pòlib, rei de Corint Al cap d’uns quants anys, Èdip consultà l’oracle d’Apollo, que li predigué el parricidi i l’incest No tornà més a Corint i fugí a Tebes Pel camí topà Lai i la seva comitiva una discussió amb el cotxer provocà una disputa, i Èdip matà els viatgers A Tebes,…

Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava

Apareix a Tannhäuser i en altres llegendes i, més tard, en obres de Goethe

Desitjós de tenir un poble damunt el qual regnar, aconseguí de Zeus que convertís en homes les formigues de l’illa Enone D’Enèide tingué els fills Peleu i Telamó, i de Psàmate, Foc

Benefactor de la humanitat i un dels grans déus del panteó, fou considerat també senyor de la saviesa