Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Serapis
Mitologia
Déu suprem de l’Egipte ptolemaic, fruit de la identificació d’una divinitat molt important, anomenada Osiris-Apis, amb el déu Serapis de Sínope, adorat pels grecs.
Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà
Sèmele
Mitologia
Divinitat grega, de natura terràqüia.
De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Sarpedont
Mitologia
Heroi homèric, general de l’exèrcit lici aliat de Príam.
Mort per Patrocle, fou retornat a Lícia pel Son i la Mort Fill de Zeus i Laodàmia, segons unes fonts, o d’Europa, segons d’altres, fou també un heroi del cicle cretenc que esdevingué rei de Lícia Segons Diodor, el fill de Laodàmia, un segon Sarpedont, fou net del rei lici i l’aliat de Príam
Sarasvatī
Mitologia
Un dels tres rius còsmics de la tradició vèdica.
Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit
Śakuntala
Mitologia
Heroïna de la llegenda índia.
La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc
Anubis
Representació d’Anubis, déu dels morts i dels funerals, momificant el cos d’un difunt
© Corel Professional Photos
Mitologia
Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d’Osiris, que ho era de l’altra vida.
Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal
Anu
Mitologia
Divinitat suprema del panteó assiriobabilònic i una de les més importants del sumeri (An).
Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar
Anteu
Mitologia
Fill de Posidó i de la Terra.
Gegant de talla excepcional, al qual el contacte amb la seva mare donava constantment noves forces Hèrcules, per tal de poder-lo vèncer, l’alçà de terra i l’escanyà amb els braços
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina