Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Annapūrṇa
Mitologia
En la mitologia índia, deessa de l’abundància i de la liberalitat.
Hom la representa asseguda sobre un lotus, amb una cullera d’arròs a la dreta i una tassa de mel a l’esquerra
Anna Perenna
Mitologia
Antiga divinitat romana, venerada durant els idus de març (o sigui, a l’inici de l’any romà).
Andvari
Mitologia
En la mitologia germànica, nan que habita l’Alfheim, o casa dels elfs, i que es converteix en peix quan és perseguit.
Andròmeda
Mitologia
Filla de Cefeu i de Cassiopea, que la jutjà més bella que les nereides; per ordre de Posidó, ofès, fou abandonada sobre un escull per tal que fos devorada per un monstre marí.
Perseu la salvà i s’hi casà
Andròmaca
Mitologia
Personatge femení reprès sovint a la literatura grega clàssica.
Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi marit Racine s…
Anat
Mitologia
Deessa síria.
Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana
Anahita
Mitologia
Deessa persa de la fertilitat i de la pluja, d’època aquemènida.
El seu culte anà associat al de Mitra Fou molt venerada a Armènia i a tota l’Àsia menor
Anadiòmene
Mitologia
Nom que els grecs donaven a Afrodita, en relació amb la llegenda del seu naixement marí.
Amurru
Mitologia
Divinitat dels amorites.
Fill del déu Anna, el seu culte fou introduït pels amorites a Mesopotàmia durant la dinastia III d’Ur, sumèria Considerat originalment com el déu de les muntanyes, fou identificat posteriorment amb Anu, Sin i Adad El seu culte decaigué després del període cassita, per bé que es mantingué fins a l’època neobabilònica Tenia per muller Ašratu
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…