Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Ícar
Mitologia
Fill de Dèdal.
Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-ne gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, prop de Samos, a la mar anomenada, en record seu, mar d’Icària
Huitzilopochtli
Mitologia
Déu de la guerra entre els asteques; el seu culte comportava sacrificis humans, sobretot de presoners de guerra.
Divinitat solar, el seu símbol era el picaflor
Huiracocha
Mitologia
En la mitologia andina, déu creador, vinculat a la ciutat de Tiahuanaco.
Entre els inques passà per déu suprem, heroi i fautor de la civilització
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
Hipòlit
Mitologia
Heroi grec.
Fill de Teseu i de l’amazona Antíope, o d’Hipòlita, i fillastre de Fedra
Hestia
Mitologia
Divinitat grega de la llar, filla de Cronos i de Rea.
Obtingué de Zeus la gràcia de restar eternament verge a l’Olimp Entre els romans, fou venerada amb el nom de Vesta
les Hespèrides

Hèrcules a la recerca de les Hespèrides (1890), fresc d'Aleix Clapés
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
Hermes Trismegist
Mitologia
Nom amb el qual els grecs designaven Thot, déu egipci de l’escriptura, les ciències i les arts.
Aquests el consideraven un savi fabulós, autor d’un gran nombre de tractats secrets d’astrologia, màgia i alquímia Del seu nom en deriva la denominació de filosofia hermètica , en la qual té una gran importància
Hermafrodita
Mitologia
Fill d’Hermes i d’Afrodita.
D’una rara bellesa, rebutjà Salmacis, nimfa d’un llac de la Cària que se n'havia enamorat La noia obtingué dels déus que el seu cos es fusionés amb el del noi, mentre es banyava al llac, i així nasqué un ésser nou, dotat de natura doble La faula, narrada per Ovidi, ha inspirat obres artístiques, com les escultures que figuren a la Galleria Borghese Roma i al Musée du Louvre París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina