Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Vertumne
Mitologia
Déu dels etruscs, venerat especialment a Volsinii (actual Bolsena), associat probablement amb Voltumna, al santuari de la qual s’aplegava la confederació de les dotze ciutats etrusques.
Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Vāyu
Mitologia
Divinitat indoiraniana del vent, reinterpretada diversament en les tradicions iraniana i índia.
Zoroastre l’escindí en dos aspectes antagònics un de bo i un de maligne En la tradició índia hom l’identifica sovint amb el prāṇa ‘energia vital’ omnipresent i fins i tot amb el brahman absolut
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la regulació de…
Valhalla
Mitologia
En la mitologia escandinava, mansió d’Odin (o Wnotan), on s’apleguen els herois caiguts en combat.
L' Edda la descriu com una casa d’or, guarnida d’espases i trofeus, amb cinc-centes quaranta portes, amples per a poder-hi passar vuit-cents guerrers plegats a l’interior hi ha els trons dels dotze asos Cada nit els herois hi beuen l’aiguamel, servida per les valquíries
al-‘Uzzà
Mitologia
Divinitat femenina (‘l’Excelsa’) de l’Aràbia preislàmica.
Venerada especialment a Al-Hijaz, rebia el culte juntament amb altres dues deesses, al-Lāt i Manāt, a la Ka'ba
Utu
Mitologia
Déu sumeri del Sol, anomenat Šamaš pels assiris i babilonis.
Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa
Utnapištim
Mitologia
Mentre adorava el déu Ea a Šruppak, rebé d’aquest l’encàrrec de construir una arca, en la qual se salvaren del diluvi ell, la seva família i nombrosos animals En sortir de la nau, oferí sacrificis i Enlil li atorgà la immortalitat Anà a viure en una illa situada a les fonts del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on l’anà a visitar Gilgameš per a rebre'n la planta de l’eterna joventut
Urà
Mitologia
En la mitologia grega, personificació del cel i fecundador de la Terra per mitjà de la pluja.
Unit amb Gea, engendrà els ciclops i els titans però, en témer que aquests li arrabassessin el domini del món, els mantingué ocults en les profunditats de la terra fins que Cronos, el més jove dels titans, es rebellà contra ell, li tallà els genitals i el succeí en el tron
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina