Resultats de la cerca

Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d’heura

Nat dels solcs que feia un llaurador amb la figura d’un infant, educà els etruscs en les arts de l’endevinació i de les ciències dels harúspexs Els romans recolliren els seus consells en els Libri Tagetici

Divinitat resplendent, fa madurar les messes i dóna fertilitat als camps

El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma

El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc

Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de tràgic l’absurd

D’origen sumeri, era el déu de la lluna i en procedien els reis i llur poder Formava una tríada amb els seus fills Šamaš i Ištar Fou adorat també a Síria, principalment a Harran La seva companya era Ningal

Tingué atribucions semblants a les dels sàtirs i silens grecs, i fou identificat amb Pan i altres déus bàrbars Era invocat amb els noms de Sanctus, Pater, Custos, Pomifer i Silvester

Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira…