Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius determinaren…
Rea Sílvia
Mitologia
Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions
Rea
Mitologia
Una de les divinitats gregues de la fertilitat de la terra.
Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele
Radamantis
Mitologia
Antic déu de Creta, fill de Zeus i, com Minos, rei i legislador.
Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Quirí
Mitologia
Divinitat romana, epònim dels romans (quirit), relacionada originàriament amb els sabins de Curi, que juntament amb els habitants del Palatí donaren naixença a Roma; d’altres el relacionen amb el déu de la llança (quiris).
De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar aquesta…
Puruṣa
Mitologia
En el Vedes i els Brāhmaṇa, divinitat suprema en tant que sacrifici, d’acord amb la concepció dels aris vèdics, que no té cap paral·lel en cap altra tradició indoeuropea i que suposa l’estima incondicional per la generositat absoluta.
Només a l’època tardana dels sistemes filosòfics darśana es converteix en un principi de consciència inactiu que només pot actuar reflectint-se en la seva contrapart activa, prakṛiti , la natura universal
Puck
Mitologia
Nom donat per la tradició popular anglesa a cadascun dels esperits follets.
En la literatura, Puck apareix en el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare com a personatge maliciós que es burla de la follia humana Hom el troba també en l’obra Puck of Pook's Hill de RKipling
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina