Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Dàrdanos
Mitologia
Heroi antic, fill de Zeus i Electra, fundador de Troia.
Originari de Samotràcia, es casà amb la filla del rei Teucre, el regne del qual heretà i l’anomenà Dardània Tradicions posteriors fan Dàrdanos originari d’Etrúria
Leteu
Mitologia
Riu que fluïa als inferns.
La seva aigua servia per a fer oblidar als morts la vida terrenal Segons alguns representants de la metempsicosi , les ànimes, abans de llur reencarnació, bevien d’aquesta aigua i oblidaven tot el que havien vist en el regne de les ombres
Mut
Mitologia
Deessa egípcia.
Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona
Polinices
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Èdip i de Jocasta, germà d’Etèocles, la rivalitat amb ell —fruit de la maledicció del pare— desencadenà la guerra dels Set contra Tebes, ja que, havent estat pactada entre els dos germans una alternança anual en el govern, Etèocles expulsà Polinices del regne Finalment, ambdós s’enfrontaren en un combat i s’occiren mútuament
Nut
Mitologia
Deessa egípcia del cel.
Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió
Ptah
Mitologia
Déu egipci, adorat especialment a Memfis.
Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis
Anat
Mitologia
Deessa síria.
Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana
Apis
Mitologia
Brau sagrat a l’Egipte antic, considerat com l’encarnació de Ptah
.
Si bé la seva existència és documentada des de molt antic, no és fins al Regne Nou quan apareix associat a Ptah i s’inicia el costum d’enterrar-lo esplèndidament El seu culte anà en augment durant el Tercer Període Intermedi i, sobretot, a partir de la Baixa Època, moment en el qual la seva fusió amb Osiris és total d’ella sorgí, en època ptolemaica, una nova divinitat, Serapis , o sigui Osiris-Apis A la seva mort era enterrat en unes esplèndides catacumbes, la més famosa de les quals és el serapèum de Sakkara
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels…
Aqueront
Mitologia
A la mitologia grega, riu gairebé estancat dels Inferns que les ànimes havien de travessar per a arribar al regne dels morts.
Un barquer, Caront, s’encarregava de passar-les Fou condemnat a romandre soterrat per haver collaborat amb els Gegants contra els Olímpics Les creences religioses a l’Imperi Romà el situaven a la vora del pol austral