Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Nut
Mitologia
Deessa egípcia del cel.
Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió
Hathor
La deessa Hathor (esquerra), sobirana del cel, de l’Occident i també de les dones, rebent les ofrenes d’una dona en una representació pictòrica
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa egípcia, sobirana del cel i de l’Occident, protectora de la música, de la dansa, de l’alegria, de l’amor, de les dones i dels navegants.
El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines
Amaterasu
Mitologia
Deessa del panteó xintoista japonès, el nom de la qual significa ‘la qui il lumina el cel’.
Personifica el sol i regeix l’àmbit del cel És considerada com l’origen diví del poble japonès, fundadora de l’estat i avantpassada directa de l’emperador El seu santuari principal és el temple d’Ise, on és conservat el mirall que deixà als seus descendents com a símbol d’ella mateixa
Zhong Li
Mitologia
Nom col·lectiu de la mitologia xinesa.
Segons aquesta, el Senyor del Cel ordenà a Zhong Li o a Zhong i a Li d’establir la separació entre els déus i els homes Zhong restà com a administrador del cel i Li com a administrador de la terra
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
as
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica, cadascun dels dotze déus principals, el pare dels quals era Odín.
Vivien a Asgard, el cel dels germànics, on cada as tenia el seu palau
Izanagi i Izanami
Mitologia
Déus creadors en el panteó xintoista japonès.
Personificació del cel i la terra Eren germà i germana, i foren pares d' Amaterasu
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del s XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen sobretot els…
Eos
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Aurora.
Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó
Tezcatlipoca
Mitologia
Divinitat mixteca, adoptada pels asteques de Mèxic.
Déu de la nit, de les tenebres, del cel nocturn, de l’hivern i del nord, era també el déu de la justícia i de la venjança i, com a tal, exigia víctimes humanes També fou adorat pels tolteques