Resultats de la cerca

Déu de les tempestes, del foc i de la destrucció, afí a Indra , a Agni i a Kali , té també capacitats i influències benèfiques un conjunt d’elements que contribuïren a configurar la personalitat de Xiva

Apollo li concedí el do de la profecia, però Cassandra desdenyà el déu, i aquest la puní a no ésser creguda mai Predigué la destrucció de Troia En el repartiment del botí fou adjudicada a Agamèmnon, i fou morta amb ell a Argos

Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres

Personatge destacat de la Ilíada d’Homer i protagonista de l’ Eneida de Virgili A la guerra de Troia lluità amb Diomedes, amb Idomeneu i amb el mateix Aquilles, del qual el deslliurà Posidó Fugí de la destrucció de Troia i inicià un viatge vers una nova terra, el qual constitueix el tema central de l’Eneida

Venerada a Bengala, és representada sota la forma d’una dona de color negre i amb les mans ensagnades, amb un collar de cranis i voltada de serps

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o…