Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Viracocha
© X. Pintanel
Mitologia
Divinitat creadora andina, d’antiga arrel en diversos pobles anteriors als inques, que en feren el déu suprem i alhora l’heroi civilitzador.
Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa
Glauc
Mitologia
Divinitat grega.
Nascut a Beòcia, casualment es menjà una herba que el convertí en immortal, en una divinitat marina i profètica
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna
Minerva
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…
Nergal
Mitologia
Divinitat babilònica, d’origen sumeri.
Déu dels Inferns i de les malalties mortals, el seu culte s’estengué a Síria Tenia per companya Ereškigal, divinitat d’origen igualment sumeri, i a vegades també Mami
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hittita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hittites a la deessa sol d’Arinna, llur divinitat…
Persèfone
Mitologia
Divinitat grega, muller d’Hades.
Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per…
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del s XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en…
Prosèrpina
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
El
Mitologia
Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).
A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina