Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Svarog
Mitologia
En la mitologia eslava, déu del sol.
Divinitat resplendent, fa madurar les messes i dóna fertilitat als camps
Rea
Mitologia
Una de les divinitats gregues de la fertilitat de la terra.
Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele
Anahita
Mitologia
Deessa persa de la fertilitat i de la pluja, d’època aquemènida.
El seu culte anà associat al de Mitra Fou molt venerada a Armènia i a tota l’Àsia menor
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur…
Pan
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou…