Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Neoptòlem
Mitologia
Heroi mític grec (anomenat també Pirros), fill d’Aquil·les i de Deidamia.
Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives
Diomedes
Diomedes Còpia romana en marbre del segle II-III d'un original grec del segle V aC (Museu del Louvre)
Mitologia
Heroi grec.
Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles
Tetis
El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite…
Hipòlit
Mitologia
Heroi grec.
Fill de Teseu i de l’amazona Antíope, o d’Hipòlita, i fillastre de Fedra
Teucre
Mitologia
Heroi grec.
Fill del déu Escamandre i de la nimfa Idea, és l’epònim dels teucres, habitants de la regió de la Tròade Hom el considera el progenitor de la família reial de Troia perquè la seva filla Batica, o Arisbe, esposà Dardani, el qual engendrà Erictoni, pare de Troos
Hecateu
Mitologia
Logògraf grec.
Seguidor d’Anaximandre, participà activament en la revolta dels jonis contra Pèrsia 499-494 aC Llargs i freqüents viatges enriquiren la seva imatge del món Hom coneix només uns fragments de les seves obres Περίοδος γῆς on descrivia la Terra i traçà un planisferi que adoptava la concepció oriental d’Anaximandre d’un disc rodejat per l’oceà i un tractat sobre les genealogies mítiques, on intentà d’elaborar una interpretació racionalista dels mites, les tradicions i les creences
Hèracles
Escultura d’Hèracles infant, amb la maça i la pell del lleó de Nemea
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi nacional grec.
Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la cérvola de Cerinea, els ocells del llac d’…
Paris
Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…