Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
Dagó
Mitologia
Divinitat semítica d’origen amorreu.
Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans
Xochipilli
Mitologia
Divinitat nàhuatl de les flors; també era coneguda pel nom de Macuilóchitl.
La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal
Assur
Mitologia
Nom del déu epònim de l’estat assiri.
Era una divinitat guerrera, guia en les batalles i dispensadora de la victòria Es troba representat en figura d’home amb el símbols de la reialesa o les armes de guerra a la mà El santuari principal era a la ciutat d’Assur La seva representació i els seus títols foren atribuïts posteriorment pels perses a llur déu Ahura Mazdā
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Xipe Tótec
Mitologia
Divinitat nàhuatl.
El seu nom significa ‘Nostre senyor escorxat’ Era representada en forma d’home nu cobert d’una pell humana escorxada, amb gorra cònica i dues borles fins a les espatlles portava anelles d’or i penjolls de cargol Li eren sacrificats éssers humans Hom li atribuïa les malalties de la pell i dels ulls els malalts, per tal de guarir, feien vot de vestir les pells de les víctimes sacrificades
Cronos
Mitologia
Fill d’Urà i de Gea, una de les divinitats majors gregues.
Mutilà el seu pare perquè havia fet davallar els seus germans al Tàrtar Amb Rea tingué sis fills, els quals devorà en néixer només Zeus en fugí i, ajudat pels ciclops, el destronà L’assimilació tradicional del seu nom amb χρόνος el ‘temps’ és tardana, pròpia de l’orfisme A Atenes li era tributat un culte oficial de tipus agrari les Cronies , que hom celebrava en acabar la sega, i també a Olímpia, durant l’equinocci de primavera, i a Rodes, on li sacrificaven un home
Ahrimān
Mitologia
Esperit del mal en la religió iraniana.
El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes
Anubis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d’Osiris, que ho era de l’altra vida.
Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou assimilat a Hermes