Resultats de la cerca

Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant

L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…

Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons en porten el…

Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…

De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal