Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Saturn
Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Aliyan
Mitologia
En la mitologia ugarítica, fill de Baal i repetició dels poders del seu pare.
Déu de la vegetació i de la humitat enfront del seu germà Mot, déu de la sequedat Els dos germans representen el cicle complet de les estacions
Huitzilopochtli
Mitologia
Déu de la guerra entre els asteques; el seu culte comportava sacrificis humans, sobretot de presoners de guerra.
Divinitat solar, el seu símbol era el picaflor
Partènope
Mitologia
Sirena que, desesperada per la insensibilitat d’Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seves germanes.
El seu cos hauria arribat a la Campània, on fou edificada Partenopea, anomenada posteriorment Neàpolis Nàpols
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…
mènada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, dona seguidora de Dionís i partidària del seu culte.
Sinònim de bacant, la seva figura fou objecte d’atenció per part de l’escultura hellenística, que excellí en la seva representació sobretot per mitjà d’artistes com Escopes, i plasmà amb realisme els moviments i les actituds de fúria que la caracteritzaven
Anadiòmene
Mitologia
Nom que els grecs donaven a Afrodita, en relació amb la llegenda del seu naixement marí.
Juno
Mitologia
Deessa romana, assimilada a Hera, que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina.
Protectora de les dones romanes, sobretot les que tenien uns drets efectivament reconeguts, presidia els deslliuraments En honor seva hom celebrava, a les calendes de març, la festa de les matronalia
Altea
Mitologia
Muller d’Eneu, rei del Calidó i mare de Meleagre; es penjà després d’haver causat voluntàriament la mort del seu fill.
Ganimedes
Mitologia
Jove heroi troià, fill del rei Troos d’Ílion, que per la seva bellesa fou elegit pels déus com a coper de Zeus, el qual donà en canvi al seu pare dos cavalls i una vinya daurada i li assegurà que el seu fill havia obtingut la immortalitat.
Algunes versions indiquen que, enamorat Zeus del minyó, l’aconseguí disfressat d’àguila, tema que ha estat motiu de moltes representacions artístiques