Resultats de la cerca

Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres

Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags

Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el s V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags

Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o bé al…

Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…

La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…