Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
Ea
Mitologia
Déu de l’aigua assiriobabilònic que correspon, sembla, a la divinitat sumèria Enki.
Benefactor de la humanitat i un dels grans déus del panteó, fou considerat també senyor de la saviesa
làmia
Mitologia
Monstre fabulós amb cap de dona i cos de drac.
Sembla que, a l’antiguitat, les dides feien servir la seva llegenda per a espantar els infants
Leto
Mitologia
Divinitat grega.
Filla de titans, de la unió amb Zeus concebé Àrtemis i Apollo Sembla que el seu culte provenia de l’Àsia Menor
Yima
Mitologia
Divinitat de l’antiga religió persa, que, segons la narració del Vīdevdāt (o Vendidad), a l’Avesta, fou el primer home i el primer rei mític que governà durant l’edat d’or, que salvà la humanitat del diluvi construint un castell a les entranyes de la terra.
Sembla que cal relacionar-lo amb el Yama hindú Zoroastre en rebutjà la figura i la substituí per la de Gayōmart En la literatura persa tardana apareix sovint amb el nom de Jamshīd
Dagó
Mitologia
Divinitat semítica d’origen amorreu.
Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans
Tlazolteotl
Mitologia
Deessa dels huaxteques, a la vall de Mèxic, consagrada a la fecunditat o al plaer; per això li eren sacrificades prostitutes.
Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl
Aditi
Mitologia
Deessa vèdica, personificació de l’extensió universal i infinita, sostenidora del cel i de l’existència, i nodridora de la terra.
El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena