Resultats de la cerca

Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops…

Entre els inques passà per déu suprem, heroi i fautor de la civilització

Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365

Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la regulació de…

Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà

Hom el concep com un artesà que modela els déus i llurs insígnies i armes Com a tal, li és atribuïda la revelació del Sthāpatya-veda ‘ciència de les construccions’