Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Argos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill d’Arèstor, que tenia cent ulls.
Hera l’encarregà de la custòdia d’Ió i, mort per Hermes, els seus ulls foren transferits a la cua d’un paó
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
as
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica, cadascun dels dotze déus principals, el pare dels quals era Odín.
Vivien a Asgard, el cel dels germànics, on cada as tenia el seu palau
Nergal
Mitologia
Divinitat babilònica, d’origen sumeri.
Déu dels Inferns i de les malalties mortals, el seu culte s’estengué a Síria Tenia per companya Ereškigal, divinitat d’origen igualment sumeri, i a vegades també Mami
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
Eos
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Aurora.
Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó
Trofoni
Mitologia
Personatge mitològic de la Beòcia.
Segons una tradició, era arquitecte i bastí importants edificis la casa d’Amfitrió a Tebes, un dels temples d’Apollo a Delfos, el tresor d’Augies a Èlide i el temple de Posidó a Mantinea A Levàdia tenia culte com a oracle diví
Anu
Mitologia
Divinitat suprema del panteó assiriobabilònic i una de les més importants del sumeri (An).
Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar
Atis
Mitologia
Divinitat frígia, molt lligada al mite de Cíbele, centre d’un misteri de caràcter soteriològic.
Fill d’Agdistis, fou estimat pel seu mateix pare fins al punt que el dia de les seves noces, per gelosia, infongué en tots els presents un furor salvatge que els feu castrar-se ells mateixos Atis morí i renasqué El seu culte, que es difongué per diverses províncies romanes, tenia caràcter orgiàstic
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago