Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Aton
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual designava el disc solar, manifestació de Ra.
Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV Durant el regnat d’ Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte Es formà aleshores una nova teologia religió egípcia , la màxima expressió de la qual és l’ Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104 La doctrina, d’origen solar i activament monoteista d’ací, persecució dels altres cultes, anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut…
Victòria
Mitologia
Divinitat romana, personificació de la victòria, anàloga a la grega Níkē
.
Vers la fi de la república simbolitzava les victòries assolides pels generals romans en època d’August assumí el concepte de Victòria Augusta com a base del poder militar de l’emperador En aquest darrer sentit hom la troba en connexió amb la teologia solar
Sūrya
Mitologia
Déu solar de la mitologia índia, reinterpretat profundament en funció de la teologia vèdica del sacrifici.
El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma
Ptah
Mitologia
Déu egipci, adorat especialment a Memfis.
Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
caos
Mitologia
Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
És el concepte contrari a cosmos , o món delimitat i ordenat Aquest concepte es troba en moltes cosmogonies primitives Grècia, Babilònia, Fenícia, Egipte, Índia, Xina, Japó, Indonèsia, Polinèsia, Àfrica La descripció bíblica de la creació sembla emprar la idea de caos per tal de dibuixar la situació inicial del món, però la teologia cristiana, basant-se en la creació ex nihilo , s’ha negat a veure en el caos una matèria eterna preexistent a la creació Hom troba sovint aquest concepte en la filosofia presocràtica com a primer principi de la realitat Anaxàgores introduí el nous ,…
Amon
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual significa ‘l’ocult’.
D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol Amon-Ra La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia Aquest fet repercutí en el camp religiós fou dotat d’una complexa teologia…