Resultats de la cerca

Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent

Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls

Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà fins a…

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o…

El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…

La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…