Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Vertumne
Mitologia
Déu dels etruscs, venerat especialment a Volsinii (actual Bolsena), associat probablement amb Voltumna, al santuari de la qual s’aplegava la confederació de les dotze ciutats etrusques.
Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters
Quirí
Mitologia
Divinitat romana, epònim dels romans (quirit), relacionada originàriament amb els sabins de Curi, que juntament amb els habitants del Palatí donaren naixença a Roma; d’altres el relacionen amb el déu de la llança (quiris).
De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
Sabaci
Mitologia
Divinitat grega, d’origen frigi.
Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC
Hefest
Mitologia
Déu del foc, fill de Zeus i d’Hera.
La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà
Utu
Mitologia
Déu sumeri del Sol, anomenat Šamaš pels assiris i babilonis.
Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
El
Mitologia
Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).
A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC
Vulcà
Mitologia
A l’antiga Roma, déu del foc i de l’elaboració dels metalls.
Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals
Melkart
Mitologia
Divinitat masculina de la religió fenícia.
Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants