Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Crimilda
Mitologia
Literatura alemanya
Música
Personatge del cant dels Nibelungs, on representa l’esposa de Sigfrid.
Mort l’heroi, es casà amb Etzel, rei dels huns, i intentà de venjar la mort de Sigfrid, però hi fracassà
Egist
Mitologia
Fill de Tiestes i de la seva filla Pelopea.
Engendrat, segons l’oracle de Delfos, per a venjar els seus germans, morts per Atreu atrida , donà mort a aquest i després al seu fill Agamèmnon Regnà a Micenes, fins que fou mort per Orestes
Hèctor
Mitologia
Heroi troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria
Pílades
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Estrofi, rei de la Fòcida, i d’una germana d’Agamèmnon, cosí i amic inseparable d' Orestes , l’acompanyà en la seva empresa de venjar l’assassinat del pare i n'esposà la germana Electra A la literatura clàssica apareix com a model de fidelitat a l’amistat
Menelau
Mitologia
Heroi de la mitologia grega, germà d’Agamèmnon, fill d’Atreu i de la nissaga de Pèlops.
Rei d’Esparta, es casà amb Helena , i quan aquesta fou raptada per Paris acudí amb els altres grecs a Troia per venjar l’ultratge i saquejar la ciutat Hom creu, però, que no li retragué l’afront i que, havent-la tornada a conduir a Esparta, visqueren ambdós un regnat pacífic
gegant | geganta
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.
Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts
erínia
Mitologia
Cadascuna de les divinitats gregues anomenades pels romans fúries
.
A partir dels poemes homèrics, llur missió és de venjar els crims, especialment a l’interior de la família i del clan i, com a protectores de l’ordre social, castiguen els delictes susceptibles de torbar-lo Amb la creença en el més enllà, hom les concep com les divinitats dels càstigs infernals, funció apuntada en Homer i manifestada clarament a l’Eneida
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol
Mèmnon

Bust de Mèmnon (Altes Museum, Berlín)
José Luiz Bernardes Ribeiro / CC BY-SA 4.0
Mitologia
Rei dels etíops, fill de Titó i de l’Aurora.
Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos colossos colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines