Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Al-Dāḫila
Oasi
Oasi del nord d’Egipte, a l’oest del Nil.
La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
vall de Fergana
Oasi
Gran oasi de l’Àsia central, repartit entre l’Uzbekistan (la major part) i el Tadjikistan.
És regada pel riu Syrdarja i els seus afluents, els quals baixen de les muntanyes que voregen la vall pel nord, est i sud Només un pas estret, obert pel Syrdarja, uneix la vall de Fergana amb les altres regions de l’Àsia central Al sud i a l’est de Fergana hi ha concentrada quasi tota la terra de regadiu El gran canal de Fergana, construït el 1939, recull aigua dels afluents Naryn i Karadarja i la distribueix pel sud de la vall Al nord hi ha pocs sembrats El centre és ocupat pel desert on hi ha la central hidroelèctrica de Toktogul, al riu Syrdarja És un gran nucli productor de cotó…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de…