Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
pitònids
Herpetologia
Família de rèptils del subordre dels ofidis, que reuneix les serps conegudes amb el nom de pitó.
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…
ofisaure
Herpetologia
Nom donat als saures de la família dels ànguids que, com la noia, manquen de potes, tret que els fa externament semblants als ofidis.
boa
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en llocs desèrtics…
xenopèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis amb els ossos del crani soldats entre ells, la mandíbula desproveïda de l’os coronoide i el premaxil·lar proveït de dents.
L’extrem anterior de la mandíbula os dentari és més independent que el posterior Aquesta família és integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor , la serp de fang asiàtica, de fins a 1 m de llargada i de color fosc iridescent És una serp crepuscular i nocturna que es nodreix d’insectes i petits mamífers Són molt irritables, i passen la major part del temps colgades al fang
proteròglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí són curtes i rígides i es troben a la part anterior dels maxil·lars.
Les dents d’aquestes serps són a la part anterior de la mandíbula superior i estan connectades per la base a les glàndules verinoses Un verí potent i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar a qualsevol part del cos Les dents inoculadores de verí són proveïdes d’un canal parcial A Catalunya no hi ha cap espècie d’ofidi proteròglif Les cobres, les mambes, les serps corall família dels elàpids i les serps marines…
opistòglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí es troben a la mandíbula superior i a la part posterior de la boca.
Tot i tenir un verí potent, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar, les serps opistòglifes són inofensives per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí impedeix que es puguin clavar Aquestes dents tan sols són efectives en el cas de preses de dimensions petites i en el moment d’empassar-se-les A Catalunya només hi ha una espècie d’ofidi opistòglif la serp verda Malpolon monspessulanus
hidròfids
Herpetologia
Família d’escatosos del subordre dels ofidis els individus de la qual es caracteritzen per la posició del orificis nasals, situats a la part superior del musell i capaços de tancar-se completament.
D’hàbitat marí, totes les espècies són ictiòfagues i dotades d’un verí activíssim Habiten al Pacífic, a l’Índic i a la mar Roja
uropèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.
Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en el gènere…
colúbrids
Herpetologia
Família d’ofidis, la més nombrosa del subordre, que té 100 gèneres i més de 1.000 espècies, pròpies dels països temperats i càlids, i que té les seves principals característiques diferencials en l’esquelet, en el qual manca totalment la cintura pelviana i els ossos de la cara són movibles.
Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de grandària mitjana i…