Resultats de la cerca

L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…

Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats

És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus

Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic

És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya

Gairebé totes les espècies són africanes, especialment de Madagascar Tenen un vòmer únic, i l’envà nasal no és en contacte amb l’orifici nasal Manquen de clavícules i d’interclavícules Les relacions de la família amb la resta dels saures són incertes alguns autors la inclouen en un grup a part i d’altres la consideren emparentada amb les iguanes i els gecos Són animals molt especialitzats, però amb caràcters anatòmics comuns a tots els saures primitius Els representants d’aquesta família són els camaleons

Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món

Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de…