Resultats de la cerca

Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de grandària…

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de…

Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-Penedès, a l’EDAR…

Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó

La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…