Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
saures

Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A l’estació…
camaleòntids

Camaleó del sistema muntanyós del Ruwenzori, a Uganda
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils saures, que comprèn individus de costums arborícoles, propis de les regions tropicals.
Gairebé totes les espècies són africanes, especialment de Madagascar Tenen un vòmer únic, i l’envà nasal no és en contacte amb l’orifici nasal Manquen de clavícules i d’interclavícules Les relacions de la família amb la resta dels saures són incertes alguns autors la inclouen en un grup a part i d’altres la consideren emparentada amb les iguanes i els gecos Són animals molt especialitzats, però amb caràcters anatòmics comuns a tots els saures primitius Els representants d’aquesta família són els camaleons
agàmids
Herpetologia
Família de rèptils constituïda per diversos gèneres de saures terrestres i arborícoles de les regions càlides del vell continent, tret de Madagascar.
Tots ells són acrodonts, tenen la cua ampla i les parpelles mòbils En general, presenten mimetisme Són inofensius, i la majoria s’alimenten d’insectes saures
monstre de Gila

Monstre de Gila
© Fototeca.cat - Corel
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels helodermàtids, que ateny 60 cm, té formes arrodonides i és de color negre amb taques de color de taronja groguenc.
Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic
serp gat

Serp gat
Jeffrey Sciberras (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’1 m de llargada, de color fosc a la regió dorsal i blanquinós o groc a la ventral, amb dues sèries de taques als costats.
Crepuscular o nocturna, es nodreix de saures i de rosegadors i habita en llocs àrids i pedregosos o entre garrigues Habita als Balcans, a l’Àsia Menor i a les illes de la Mediterrània oriental
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
escatosos
Herpetologia
Ordre de rèptils de cos allargat i cilíndric, cobert d’escates o plaques còrnies escutiformes, amb l’òrgan copulador del mascle format per dos hemipenis que s’ajunten durant l’erecció i formen un espermatiducte, i amb l’obertura cloacal transversa.
L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu