Resultats de la cerca

Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita

Els individus adults conserven un monyó de cua, que els mascles utilitzen per a la còpula, ja que en aquest grup, a diferència dels altres amfibis, la fecundació és interna Es caracteritzen pel fet de posseir vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids Els gèneres més importants són Liopelma , propi de Nova Zelanda, i Ascaphus , d’Amèrica del Nord

La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic

Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

Recorden, tant per l’aspecte com pels hàbits menen una vida més o menys subterrània, així com per la manera de traslladar-se moviments peristàltics, els cucs de terra D’adults llur mida oscilla entre els 30 i els 120 cm Tenen un elevat nombre de vèrtebres La pell, llisa o coberta d’escates, sol posseir glàndules productores de líquids irritants No tenen ulls o els tenen recoberts per la pell manquen de timpans i d’oïda mitjana, però perceben els sons gràcies a les vibracions que experimenta llur esquelet Prop dels ulls, si en tenen, a banda i banda dels orificis nasals, posseeixen una mena de…

Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…

Comprèn dues famílies, la dels pelobàtids i la dels pelodítids

Comprèn les famílies dels pípids, dels rinòfrids i dels discoglòssids

Comprèn, entre altres, les famílies dels bufònids i dels hílids